Dijous, 12 de Desembre de 2019
Maspujols Maspujols
Organitzaciˇ
└mbit
 
 
Hist˛ria
 
Llocs d'interŔs
EsglÚsia M. Assumpta
Ermita de Sant Antoni
Plaša de l'Oli
 
Situaciˇ
Com arribar a Maspujols
PlÓnol del municipi
PlÓnol de la Urbanitzaciˇ Rocabruna
 

 
áá
Llocs d'interŔs

  EsglÚsia M. Assumpta
:: Fotografies de l'EsglÚsia
:: Fotografies del campanar
:: Poesia dedicada al campanar
La primera pedra de l'església es posà el dia 29 de maig de 1695, dia de la festivitat de la Santíssima Trinitat, i la seva edificació fou dirigida pel mestre d'obres de Tarragona, Josep Abat. L'església es construí amb el treball personal dels maspujolencs, els quals, gràcies a una dispensa del bisbe, pogueren treballar-hi els diumenges i festius.

El resultat fou una magnífica obra d'arquitectura amb cert aire renaixentista quant a les proporcions, fou beneïda el 23 de desembre de 1703, encara que s'hi continuà treballant durant tot el segle XVIII i part del XIX.

Des de la plaça de l'Església, s'accedeix a l'interior del temple mitjançant una graderia de pedra. La planta de l'església és rectangular, d'una sola nau de 28 m de llarg per 16 m d'ample, amb capçalera poligonal i nou capelles laterals. Avui cal fer menció de la capella del Santíssim Sagrament, amb planta de creu grega i coberta amb cúpula i cimbori.

La façana té elements decoratius com la gran portalada clàssica esculpida en pedra, on destaca la imatge de la Verge dins d'una fornícula, la rosassa, el timpà i l'espadanya. Al costat esquerre de la fáçana arrenca el campanar, de 37 m d'alçada, convertit en el gran protagonista de l'edifici, tant per la qualitat del material de construcció, com per la seva acurada decoració.

La planta del campanar és quadrada i es construí al mateix temps que l'església, fins l'alçada de la nau. A partir d'aquesta alçada, es converteix en octavat, però la seva construcció s'endarrerí uns anys, la qual s'acabà definitivament l'any 1760.

A cada vèrtex del primer cos hi ha les estàtues de cada un dels quatre evangelistes amb algun element dels que els caracteritzen. Fa poc, any 2004, s'ha fet la reposició d'una de les estàtues, la de sant Lluc, ja que l'original va caure a causa d'una forta ventada el primer terç del segle XX.
La decoració dels trams següents, resolta a base de volutes clàssiques, sanefes i petxines. El segon cos té quatre finestrals decorats, en dos dels quals hi ha sengles campanes, fetes pel campaner de Reus, Jauem Mestres l'any 1761. L'últim cos està envoltat per una balconada de pedra (anomenada balconets), té vuit obertures, vuit òculs el·líptics i gàrgoles. La coberta final és piramidal, amb pinacles, alguns reconstruïts, i arestes. Corona la punta del campanar un penell que indica per on bufa el vent i un parallamps, que sembla que protegeix el poble. Una altra peça que hi ha incrustada al campanar és el rellotge. L'actual és de 1930.
El campanar ha necessitat dues restauracions importants. La primera es féu l'any 1978 i la segona, molt més acurada, l'any 2002.
El presbiteri, originàriament, estava presidit per un retaule, fet l'any 1720. Era un retaule realitzat amb bona fusta, d'estil barroc i dividit en dues parts. A la part central, la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpta i a cada costat, les imatges de sant Pere i sant Pau. La part superior, la presidia la imatge de sant Blai, acompanyada a banda i banda per les de sant Ramon i sant Domènec. Coronava el retaule la imatge del Pare Etern. Amb unes columnes salomòniques que donaven al retaule un aire sumptuós, més ressaltat encara quan es conclogué la tasca de daurar-lo.
Maluradament, d'aquest retaule només queden imatges en la memòria dels veïns més grans i una reproducció fotogràfica, ja que el 25 de juliol de 1936, a l'inici de la Guerra Civil, desaparegué per sempre més, junt altres retaules i objecte de culte, en una foguerada encesa al mig de la riera.
L'any 1939, acabada la Guerra Civil, començà la restauració de l'inteior de l'església.
L'any 1969, se substituí la imatge de la Verge per una altra imatge-relleu d'escaiola de Maria Assumpta, enlairant-se amb dos àngels als peus que la sostenen.

 
Fills ilĚlustres
Josep M. Barenys i CavallÚ
└ngel Grau i Mata
Higini AnglŔs i PÓmies
 
Pintors
Joaquim Mir
CeferÝ OlivÚ
Juvenal Sansˇ
 
Altres artÝstes relacionats amb el municipi
Rosendo Linares
Fina Veciana
 
Serveis
Cerca al web
 

Servei ofert per OASI